Maquinari TIC

Durant aquesta setmana he conegut les aplicacions d’alguns recursos tecnològics que no coneixia. Sabia que existien molts aparells que s’utilitzen cada vegada més, però no he tingut la sort d’estar en un centre on disposaren d’aquesta tecnologia i de poder utilitzar-la i descobrir la seua potencialitat.

L’any passat vaig assistir a unes conferències en la Facultat d’Educació de València on es tractava el tema de les TICs a l’aula, les aplicacions de recursos com la tauleta digital i les experiències d’alguns mestres i professors amb aquests instruments. La raó per la que vaig anar a aquestes xarrades va ser justament l’escepticisme que jo tenia front a aquesta nova part de la docència. Em semblava que els xiquets d’avui ja viuen la realitat a través de pantalles i que incloure aquest recurs a l’escola podia tenir conseqüències negatives a nivell personal (no didàctic). És a dir, si els xiquets utilitzen els recursos digitals com a suport de les activitats quotidianes, com aprenen a escriure correctament (si l’ordinador et corregeix les errades ortogràfiques automàticament)? O, com van a dur terme activitats cooperatives on el contacte entre xiquets és molt important? És clar, que les tauletes i les pissarres digitals presenten moltes possibilitats de treball cooperatiu però, on queda aleshores la interacció directa entre persones, els jocs a l’aula, i la diversificació d’espais en l’ensenyament-aprenentatge?

Aquestos dubtes encara formen part de la meua reflexió al respecte de les noves tecnologies però vull pensar que tot és producte del desconeixement generalitzat que tenim el professorat sobre aquestos recursos i el seu ús. De fet, açò connecta directament en els problemes d’enfocament didàctic d’aquestes ferramentes. És evident que el fet de disposar de materials i recursos tecnològics a l’aula no és “per se” una acció innovadora ni un progrés en les metodologies didàctiques. Si no s’utilitzen de manera correcta i s’aplica la creativitat, ens trobem front a situacions com la que es pot veure al següent video: 

https://www.youtube.com/watch?v=IJY-NIhdw_4

Actualment, m'agradaria gaudir de l'ús de pissarres digitals perquè m'han agradat molt algunes de les aplicacions proposades i trobe que, per a la meua especialitat, poden ser de gran utilitat. Imagine, per exemple, com seria utilitzar una pissarra digital en l’aprenentatge de la teoria de la Deriva Continental (la formació dels continents) i com els xiquets podrien “arrastrar” amb els dits els continents i fer un puzle per entendre com es trobaven aquestos continents fa milions d’anys i com s’han anat separant en el temps.

Per últim he de dir que, per desgràcia, mai no em semblaran uns "autèntics" recursos mentre no estiguen a disposició de tots els centres d’ensenyament, ja que considere que l’educació ha de ser pública en tots els sentits i, per a mi, no té cap interés el descobriment de noves tècniques didàctiques de reconeguda aplicació, si no poden estar a disposició de tots. És clar que açò no és un problema del professorat, si no de la política, llavors no vull dir amb açò, que el professorat no s’haja de formar molt més en la utilització d’aquestes tecnologies i que tracte d’innovar amb un canvi de les metodologies d’ensenyament i aprenentatge en les diferents especialitats.