Experiències TIC a l'aula

Durant aquest tema he conegut exemples del que podem fer a l'aula amb les TIC, és a dir, experiències en les quals les TIC són el recurs principal o un dels recursos utilitzats en el procés d'ensenyament-aprenentatge. He aprés que hi ha 3 coses que s'han de tenir en compte per a poder dur a terme aquestes experiències, i són:

- L'organització de l'aula.
- Els programes i aplicacions webs.
- Aspectes pedagògics.

En aquest context, s'estableixen tres competències que tot professor ha de tindre si pretén dur a terme experiències de qualitat. Segons el model TPACK s'identifiquen 3 coneixements necessaris que ha de tenir un docent: coneixements disciplinars, tecnològics i pedagògics (Graham, 2011). Així mateix, de les interseccions d’aquestos tres tipus generals de coneixement, sorgeixen altres resultants de les interseccions entre ells (Mishra & Koehler, 2006).

* CK: Content Knowledge --> Coneixement disciplinar.
* PK: Pedagogical Know --> Coneixement pedagògic.
* TK: Technology Knowledge --> Coneixement tecnològic.


Pel que fa a aquestos coneixements o competències he de dir que em sent menys capacitada per a establir quin seria el programari adequat en cada experiència, així com també desconec la utilització de maquinari com la PDI o les tauletes i ordinadors de la marca APPLE. És a dir, la meua competència tecnològica no és suficient per a dur a terme certes activitats que em semblarien molt útils després d’haver conegut exemples d’experiències TIC molt interessants durant aquest tema.

Crec, que a dia de hui, em sent capacitada per a usar les TIC com a suport però no com per a integrar-les en el funcionament quotidià de l’aula (encara que m’agradaria molt aprendre’n més sobre el tema).

D’altra banda, el que trobe absolutament necessari és que tots els centres estiguen subvencionats tecnològicament per a poder du a terme aquesta nova forma pedagògica amb l’ús de les TIC. En aquest cas, m’agradaria treballar a un centre on l’organització de l’aula afavorisca el treball cooperatiu, de forma que les taules estiguen composades per 4 o 5 alumnes i que, cada taula, gaudisca d’un o dos ordinadors per a poder treballar sempre amb ells (com a suport o de forma integrada i amb connexió directa amb la PDI). Una distribució interessant és la que ens mostra aquest video, que es tracta d’una experiència TIC amb alumnes de 4t d’ESO a l'Escola Manyanet Molins de Molins de Rei (Barcelona), on podem veure el seu treball en el Projecte Viquilletra.

https://www.youtube.com/watch?v=8bOsvn6KhOc

He de dir, que a banda d'agradar-me aquesta distribució, aquesta experència m'ha semblat molt interessant pel que fa als continguts i als aspectes pedagògics i vos anime a que la conegueu i la compartiu en més gent.

També m'ha semblat molt interessant aquesta altra experiència amb la pissarra digital interactiva, realitzada pels alumnes de l'Escola Pau Casals de Sant Joan Despí.

https://www.youtube.com/watch?v=IOUlzIWt8hA

Maquinari TIC

Durant aquesta setmana he conegut les aplicacions d’alguns recursos tecnològics que no coneixia. Sabia que existien molts aparells que s’utilitzen cada vegada més, però no he tingut la sort d’estar en un centre on disposaren d’aquesta tecnologia i de poder utilitzar-la i descobrir la seua potencialitat.

L’any passat vaig assistir a unes conferències en la Facultat d’Educació de València on es tractava el tema de les TICs a l’aula, les aplicacions de recursos com la tauleta digital i les experiències d’alguns mestres i professors amb aquests instruments. La raó per la que vaig anar a aquestes xarrades va ser justament l’escepticisme que jo tenia front a aquesta nova part de la docència. Em semblava que els xiquets d’avui ja viuen la realitat a través de pantalles i que incloure aquest recurs a l’escola podia tenir conseqüències negatives a nivell personal (no didàctic). És a dir, si els xiquets utilitzen els recursos digitals com a suport de les activitats quotidianes, com aprenen a escriure correctament (si l’ordinador et corregeix les errades ortogràfiques automàticament)? O, com van a dur terme activitats cooperatives on el contacte entre xiquets és molt important? És clar, que les tauletes i les pissarres digitals presenten moltes possibilitats de treball cooperatiu però, on queda aleshores la interacció directa entre persones, els jocs a l’aula, i la diversificació d’espais en l’ensenyament-aprenentatge?

Aquestos dubtes encara formen part de la meua reflexió al respecte de les noves tecnologies però vull pensar que tot és producte del desconeixement generalitzat que tenim el professorat sobre aquestos recursos i el seu ús. De fet, açò connecta directament en els problemes d’enfocament didàctic d’aquestes ferramentes. És evident que el fet de disposar de materials i recursos tecnològics a l’aula no és “per se” una acció innovadora ni un progrés en les metodologies didàctiques. Si no s’utilitzen de manera correcta i s’aplica la creativitat, ens trobem front a situacions com la que es pot veure al següent video: 

https://www.youtube.com/watch?v=IJY-NIhdw_4

Actualment, m'agradaria gaudir de l'ús de pissarres digitals perquè m'han agradat molt algunes de les aplicacions proposades i trobe que, per a la meua especialitat, poden ser de gran utilitat. Imagine, per exemple, com seria utilitzar una pissarra digital en l’aprenentatge de la teoria de la Deriva Continental (la formació dels continents) i com els xiquets podrien “arrastrar” amb els dits els continents i fer un puzle per entendre com es trobaven aquestos continents fa milions d’anys i com s’han anat separant en el temps.

Per últim he de dir que, per desgràcia, mai no em semblaran uns "autèntics" recursos mentre no estiguen a disposició de tots els centres d’ensenyament, ja que considere que l’educació ha de ser pública en tots els sentits i, per a mi, no té cap interés el descobriment de noves tècniques didàctiques de reconeguda aplicació, si no poden estar a disposició de tots. És clar que açò no és un problema del professorat, si no de la política, llavors no vull dir amb açò, que el professorat no s’haja de formar molt més en la utilització d’aquestes tecnologies i que tracte d’innovar amb un canvi de les metodologies d’ensenyament i aprenentatge en les diferents especialitats.

"Tema 5: aprenentatge a Internet"

Durant aquesta setmana he navegat per la xarxa amb la finalitat de conéixer, des del punt de vista del professorat, qué hi ha en internet relacionat amb l'ensenyament-aprenentatge en educació secundària.

He aprés que, d'una banda, es pot parlar del "continent"(plataformes en les quals es poden desenvolupar processos d'ensenyament-aprenentatge com ara cursos i assignatures) i, d'altra, del "contingut" (com utilitzar els principals recursos existents actualment a Internet, específics per a construir processos d'ensenyament-aprennetatge significatius). Ens interessa principalment, com a docents, conéixer com es poden crear continguts de treball i on es poden trobar recursos relacionats (ja elaborats) amb la nostra especialitat per a ser utilitzats en el aula.

Pel que fa als continguts, he aprés com elaborar caceres del tresor i webs wiki, perquè sí coneixia prèviament altres recursos com la Wewquest o els Blogs (els he utilitzat al Máster de professorat). Així i tot, m'ha agradat saber que els blogs també poden ser una ferramenta de creació de continguts més enllà dels recursos didàctics, com per exemple, actuar com a suport de l'estructura informativa i organització d'un IES. És el cas de l'IES Penyagolosa, on el blog abarca els continguts i activitats relacionats amb la biologia i geologia.

http://bigpenyagolosa.blogspot.com.es/

Navegant pels directoris de webquest, he trobat les possibilitats que ofereix el directori PHP WQ,(http://www.phpwebquest.org/catala/procesa_index_busqueda.php) , que es troba estructurat per especialitats, on he vist webquests interessants relacionades amb les ciències naturals, com ara la que vos presente al següent enllaç:

http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_horizontal_w.php?id_actividad=8225&id_pagina=1

Aquesta tracta el tema del cicle menstrual, i m'agrada molt com està estructurada la tasca i el procés per als xiquets de secundària. És un tema molt important que mai es contextualitza correctament i que genera molta confusió, sobre tot en els xiquets. 

Com he dit abans, al Máster de Professorat vaig fer una webquest sobre les "interaccions biològiques", adreçada a alumnes de Ciències Naturals de 2n d'ESO. És un treball que vam fer en grup i utilitzarem google sites perquè ens semblava la plataforma més fàcil. Està realitzada en castellà però igualment, vos passe l'enllaç per si voleu veure-la;

https://sites.google.com/site/interaccionesbiologicas91/

Les caceres del tresor em semblen un recurs interessant per a fer tasques curtes, amb la finalitat d'afermar conceptes treballats a l'aula i,a més, poder aprendre una part del que és el mètode científic, ja que aquest inclou una dimensió de recerca inicial molt important, que servirà per a crear el context de la investigació (pluja d'idees a partir de preguntes) i serà el punt de partida de l'experimentació. De tota manera, trobe que la cacera del tresor està més enfocada a l'ús per part dels mestres/alumnes de primària que de secundària i batxillerat, ja que totes les planes que he pogut visitar a la xarxa, són recerques simples, amb pocs continguts i preguntes senzilles.
En relació a la biologia i geologia he trobat aquesta cacera del tresor (adreçada als alumnes de primària) sobre el volcans:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/elsvolcans/home

És interessant pel que fa a la diversitat de recursos a l'aula, pero no s'inclouen continguts ni preguntes que no pugam trobar a un llibre de text tradicional.


Per últim, he de dir que no coneixia la possibilitat de crear wikis i, en canvi, me'n he adonat que ténen una gran potencialitat en l’àmbit educatiu, ja que ens permeten accedir a una gran quantitat d’informació i, a més, podem editar-la a partir del treball col.laboratiu mitjançant la creació d'un grup de treball. 

En la meua navegació per els "wiki-espais", m'he trobat amb una plana molt interessant sobre astronomia i els mites clàssics de l'Univers. És una wiki creada pels alumnes de 2n de Batxillerat del IES Matilde Salvador de Castelló de la Plana. Em sembla un treball absolutament impressionant, realitzat amb una gran motivació i esforç. Aquí teniu l'enllaç:

http://astroclassica.wikispaces.com/home

Espere que vos haja agradat la informació aportada i que servisca de referent per a dur a terme noves idees i projectes en l'aula.

Informació a Internet

Durant  aquest tema, he fet moltes navegacions per webs que ens poden servir com a recursos didàctics, tant per a una especialitat concreta, com d'ús general.Hi ha moltes webs temàtiques (que també poden ser blogs o revistes) i d'altres que serveixen com a portals educatius, com son:

1. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya http://xtec.gencat.cat/ca/
2. Edu3Cat http://www.edu3.cat/

Una vegada comences a navegar per les diferents webs, te'n adones que hi ha gran quantitat d'enllaços a altres espais que resulten també molt interessants i que poden ser més especialitzats o més adequats per al que cadascú enten o prefereix com a forma d'ensenyament.
Entre els espais que he visitat, n'he trobat alguns molt interessants per al professorat i per a l'alumnat, com son: 

• http://educar.uab.cat/index (a partir de http://revistes.uab.cat/web/)

• http://www.recercaenaccio.cat/ (http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/index.jsp)

El primer enllaç consisteix en una revista online on es publiquen monogràfics i temes interessants de recerca al respecte de temes relacionats amb l’ensenyament en diverses etapes educatives.Inclou recerques actuals sobre formes d’ensenyament – aprenentatge, reptes educatius, perspectives de treball, projectes innovadors i també d’altres temes socials relacionats amb l’educació com són la família, la inclusió socioeducativa, l’educació ciutadana...etc. Pense que és un recurs molt útil a nivell personal, per a informar-nos sobre com evoluciona aquest món de l’educació, conèixer les diferents aportacions d’autors experts en aquests temes i també a l’hora de fer treballs de recerca o implantació de projectes educatius, ja que és una plataforma que ens dóna informació fiable i ens serveix com a font bibliogràfica per a gran quantitat de propostes. 

El segon enllaç és una web per a tots els públics, i es tracta d’un recurs didàctic que inclou activitats de recerca relacionades amb el món de la ciència i tecnologia adreçades a alumnes a partir de l’ESO. Es proposen jocs i d’altres recursos educatius, com fer experiments o realitzar “aventures científiques”. També hi ha noticies i un apartat de “turisme científic” on es recomanen museus i d’altres espais on poder aprendre sobre temes científics determinats.En aquest cas, m'agrada moltíssim com a recurs per a la especialitat de biologia i geologia perquè d'alguna forma ens ajuda a crear i a obrir la ment (als professors) a noves formes d’ensenyament i aprenentatge personal i professional.M’agrada especialment el fet que deixen al estudiant involucrar-se en el aprenentatge d’una manera constructivista, i li done l’opció de fer propostes d’experiments, preguntes...etc. 

Després d'aquest treball, resulta evident reconéixer que Internet, no sols és un mitjà de comunicació i expressió, sinò que també és una font de coneixement, d'aprenentatge i que es pot utilitzar com a suport d'activitats col.laboratives.

"TILC: Comunicació a Internet"

Bon dia!

Aquesta setmana he après un poc més del que són les xarxes socials, els tipus de xarxes que hi podem trobar, els avantatges i riscos que poden tindre en funció del ús que fem d'aquestes i les possibilitats educatives que tenen. La veritat és que me'n he adonat que les xarxes poden convertir-se en un escenari molt útil per a la comunicació entre alumnes i entre alumnes-professors-pares, etc.
D'altra banda, m'he reafirmat en la decisió de que el professorat ha d'acceptar la nova realitat pel que fa a l'ús de mòbils en l'escola. Des de que  sortiren aquestos dispositius, els hem donat l'esquena simplement per l'associació que hi fem dels riscos i problemes que poden tindre (sobretot en xiquets adolescents) i mai no ens hem parat a pensar que les coses positives que ens ofereixen són moltes. No sols pel que fa a la comunicació per tot arreu del món, sinò com a recurs didàctic! Hi ha gran quantitat d'aplicacions, programes, xarxes i jocs que poden utilitzar-se amb finalitats educatives (formals i no formals).

Us recomane obrir aquest link on trobareu una iniciativa de jocs en la xarxa que poden ser molt beneficiosos per a l'estimulació cognitiva dels xiquets.

http://criatures.ara.cat/blog/2015/02/11/llancen-un-joc-educatiu-online-que-potencia-el-desenvolupament-cognitiu-dels-nens/

Aquestes coses poden utilitzar-se a les aules com a estratègia de motivació i així poder normalitzar el ús d'Internet mòbil sense que es contemplen únicament les connotacions negatives d'aquest.

Pel que fa a les xarxes socials educatives, he estat investigant al respecte de la xarxa "Edmodo" (no la coneixia) i he vist que les valoracions dels usuaris cap a esta proposta és molt positiva. Aquesta xarxa, accepta la inscripció de professors i alumnes i ens deixa formar grups de treball. M'he inscrit i després he ficat el nivell educatiu, la meua especialitat i m'han proposat posar el títol del que seria una primera classe (lliçó). Podeu entrar aquí, per veure el que he fet:

https://www.edmodo.com/home

Aquesta xarxa també ens dóna l'opció d'unir-nos a altres grups per a aprendre coses noves, però hem de tenir el codi corresponent. És a dir, es tracta d'una  plataforma social educativa gratuita que permet la comunicació entre alumnes i professors en un entorn tancat i privat, com si fos un "microblogging".

Una altra xarxa que em sembla molt interessant per a l'aprenentatge de continguts a l'especialitat de biologia i geologia és INSTAGRAM. És una realitat que els adolescents d'avui disfruten fent fotografies per tot arreu, però la veritat és que sempre utilitzen esta ferramenta per donar-se a conèixer en el seu entorn social i no per a altres finalitats que poden ser realment atractives, educatives i artístiques. M'estic referint a que, si jo tinguera que dissenyar una activitat amb aquesta xarxa, tinc moltes idees per a crear una activitat divertida i profitosa. Per exemple, a primer de ESO i a primer de Batxillerat, el currículum inclou un bloc de "classificació dels éssers vius", on trobem organismes que coneguem perfectament (i podem identificar-los) i d'altres que no hem vist mai i pot ser no els veurem al llarg de la nostra vida. Açò, converteix en avorrits aquestos continguts, perquè els llibres utilitzen paraules específiques desconegudes per l'alumnat i a més, presenten organismes que no tenen interès en la vida quotidiana dels xiquets. En aquest context, trobe que seria interessant fer servir la xarxa INSTAGRAM per a que els alumnes, organitzats en petits grups, feren fotografies als diferents grups de éssers vius pluricel.lulars i les penjaren en Internet. Per exemple, es podria fer un reportatge de les plantes que tenen al jardí, o als espais urbans, o a l'horta...; també es podrien fotografiar els animals invertebrats i vertebrats del pati de l'institut....etc. I, amb açò, construir àlbums en funció dels grups taxonòmics que representen.

Aquí, per exemple, teniu un link d'un usuari que es dedica a pujar informació sobre plantes i col·leccions al seu Instagram:

https://www.instagram.com/theplanthunter/

Aquestos blogs ens poden ajudar també a identificar les plantes que hem fotografiat i després hi podriem afegir una redacció sobre les característiques trobades i els elements diferenciadors entre aquestes formes de vida i altres (com els fongs).

Per a concloure, voldria fer una reflexió sobre el ús de les xarxes i les tecnologies mòbils, entenent que tenen una presència absolutament dominant en la nostra societat i estan canviant la nostra manera de viure.. Com podem comprovar al BLOG de Text- La Galera (https://textlagalera.wordpress.com/2013/10/21/10-apunts-sobre-la-jornada-de-tecnologia-mobil-i-aprenentatge-de-kids-cluster/),es preveu que al 2020 cada persona tindrà cinc dispositius connectats a la xarxa i, el 80% dels joves al nostre país té un telèfon mòbil intel.ligent o una tauleta. En aquest context i, donat que tots ens trobem dintre d'aquesta realitat, trobe necessari que el professorat accepte les tecnologies com a un repte de responsabilitat social i utilitze tots els avantatges que tenen en l'ensenyament (formal i informal) per a poder arribar als objectius educatius que ens proposa l'administració.

La llengua i les TIC

Aquesta semana he descobert una gran quantitat de recursos didàctics en català i m'he quedat molt sorpresa de veure la qualitat i informació que aporten alguns d'ells.

Navegant per la xarxa, he trobat alguns diccionaris i enciclopèdies molt útils per a la meua especialitat professional, com per exemple el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), el qual disposa de descripcions molt encertades sobre conceptes científics, a més de que utilitza correctament el llenguatge d'especialitat.

Podeu veure un exemple de la cerca de la paraula "eucariota" a aquest enllaç:

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=eucariota&operEntrada=0

Altre diccionari molt interessant és el TERMCAT. Aquest no es tracta d'un diccionari com a tal (dels que podriem tindre en format de paper) sinò que és un centre de terminologia de la llengua, que permet fer recerques amb gran quantitat de resultats classificats per temàtiques i sibtemàtiques. Aquesta característica és molt interessant quan volem trobar acepcions concretes d'una especialitat adaptades al context i vocabulari corresponent. Per exemple, si fem la cerca de la paraula anterior, trobem 12 resultats en funció de la subespecialitat de la biologia que ens interesse.

http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm

També hi podem trobar el diccionari OPTIMOT, el qual funciona de forma similar al TERMCAT, ja que també fa una cerca de gran quantitat de deficinicions possibles, classificades segons la font d'origen i la temàtica. Aquí vos presenta l'enllaç corresponent a aquest diccionari:

http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

 D'altra banda, si volem cercar informació sobre conceptes més complexos, com ara teories, processos científics o hipòtesis, podem fer ús de enciclopèdies com l'Enciclopèdia Catalana. Aquesta també funciona com una espècie de cercador general, és a dir, en cercar un concepte ens dona una quantitat determinada de resultats obtinguts (en diverses fonts) i nosaltres podem elegir aquell que més s'adapte a les nostres necessitats. Jo he buscat informació sobre "la teoria de la deriva continental" i, mireu el que he trobat.

http://www.enciclopedia.cat/search/site/deriva%20continental

Apareixen 2.743 resultats i molts d'aquestos resulten complets, contenen imatges explicatives i permeten una millor comprensió del concepte cercat.

Amb aquesta informació, vull reconèixer i introduir als lectors a formar part dels nous usuaris d'estos recursos, ja que poden ser molt útils per al món de l'ensenyament-aprenentatge. Les TIC són cada vegada més importants en l'estudi de la llengua i a més, en el cas del català, estàn agafant una popularitat creixent. Si encara no esteu convençuts d'açò, us passe un link molt curiós on podeu llegir 10 raons perquè els productes digitals parlen català.

http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_opuscles_divulgatius/10_raons

Riscos Ambientals

Els terratrèmols són, amb les inundacions, els majors flagells físics contra els interessos humans. A diferència de les inundacions, els terratrèmols han tingut fins fa un segle un origen obscur, associats a creences mitològiques i càstigs divins. Molts pobles de l'antiguetat creien que la Terra era sostinguda per algú, ja sigui vuit elefants en la mitologia hindú o una granota gegant segons les creences dels lames de Mongòlia. Quan els elefants es cansaven o quan la granota saltava es produïen els terratrèmols.

   La mitologia hindú: Terra plana i sostinguda per elefants.


Actualment, sabem que un terratrèmol és un alliberament brusc d'energia que es propaga en forma d'ones sísmiques i que, la majoria dels terratrèmols són el resultat del desplaçament de grans masses de roques al llarg de les falles. El moviment de les masses queda reduït per la força de fregament que exerceix la superficie de falla, però s'acumula en forma d'energia. Segons com s'allibere aquesta energia, d'una manera progressiva o d'una manera brusca, es produiràn petits o grans terratrèmols respectivament.

Hem de tenir en compte que els terratrèmols suposen un risc ambiental important i que hi ha moltes zones sísmiques actives al nostre planeta, on poder produir-se aquestes sacsejades. La millor forma d'evitar els efectes devastadors d'aquest alliberament d'energia és complir les normes de prevenció de riscos geològics associades ams l'exposició humana a aquestes possibles catàstrofes.